El coneixement dels i les mestres d'educació infantil sobre el TDAH

Abstract

Un dels trastorns més comuns diagnosticats en les etapes de la infància i adolescència ha sigut el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Tot i el gran nombre de diagnosticats hi ha hagut molts professionals i científics que negaven l’evidència científica d’aquest trastorn. Això suposava que molts dels professionals que s’enfrontaven al TDAH, com eren el col·lectiu de mestres d’educació infantil, no tinguessin clares les directrius del tema en qüestió. L’objectiu de la investigació va ser determinar el grau de coneixement que tenien els/les mestres d’educació infantil sobre el TDAH a Manresa. La metodologia que es va emprar en aquest treball va ser la mixta, ja que a partir del mètode quantitatiu es van poder recollir les dades i a partir del mètode qualitatiu es van poder avaluar els resultats basant-se en el marc teòric. La mostra va estar formada per 33 mestres que podrien pertànyer a les 33 escoles de Manresa. L’anàlisi de les enquestes es va avaluar a partir de 5 blocs: les causes i origen; les característiques; les conseqüències; el diagnòstic i els manuals; i la medicació, el tractament i la finalitat. Els resultats van mostrar que molts dels docents enquestats tenien una base raonable de coneixements sobre què és el TDAH, tot i que no eren suficients per poder adoptar un rol crític respecte al trastorn. En conclusió el coneixement que tenien els enquestats estava orientat a la falta d’evidència en les bases que sustentaven el TDAH