Efectivitat de la teràpia aquàtica per tractar els símptomes motors, l’equilibri i millorar la qualitat de vida de les persones que es troben en fase III de la malaltia del Parkinson proposta d’intervenció.

Abstract

RESUM La malaltia de Parkinson (MP) és considerada el trastorn del moviment neurodegeneratiu més freqüent després de la demència de tipus Alzheimer. Té una alta prevalença i incidència i, genera un alt impacte en la qualitat de vida dels individus que la pateixen. El diagnòstic es recolza en les manifestacions clíniques més característiques. El tractament farmacològic intenta controlar els símptomes motors degeneratius de la malaltia, provocant sovint efectes adversos, i fent necessàries la implementació d’altres teràpies com la fisioteràpia. L’objectiu d’aquest estudi és comparar l’efectivitat d’un programa de 6 mesos de teràpia aquàtica en relació a 6 mesos de teràpia convencional amb persones que pateixen la MP en l’estadi III segons l’escala Hoehn y Yahr. 100 individus han sigut aleatoritzats i assignats al grup intervenció (n=50) per rebre teràpia aquàtica o al grup control (n=50) per rebre fisioteràpia convencional. Els participants, han realitzat 3 sessions de fisioteràpia setmanals durant un període de 3 mesos. Totes les mesures han sigut recollides en la línia base i després de la intervenció (als 3 i 6 mesos de seguiment). Les avaluacions funcionals inclouen l’escala de Berg (equilibri), la FOGQ (marxa) i el qüestionari PDQ-39 (qualitat de vida). Les dades han sigut analitzades mitjançant la T-Student, chi quadrat i U-mann Withney. S’espera trobar que la teràpia aquàtica sigui més efectiva com a mètode únic de tractament que la fisioteràpia convencional en la millora del equilibri, la marxa i la qualitat de vida de les persones que pateixen MP.

ABSTRACT Parkinson's disease (PD) is considered the most common neurodegenerative disorder after Alzheimer's dementia. It has a high prevalence and incidence and generates a high impact on the quality of life of people who suffer it. The diagnosis is based on the most clinical manifestations. The pharmacological treatment seeks to control motor symptoms of the disease, often causing adverse effects, making necessary other approaches and therapies such as physiotherapy. The aim of this study is to compare the effectiveness of a 6-month aquatic therapy program in relation to 6 months of conventional therapy with people with stage III PD according to the Hoehn and Yahr scale. 100 individuals were randomized and assigned to the intervention group (n= 50) to receive aquatic therapy or to the control group (n= 50) to receive conventional physiotherapy. The participants have performed 3 weekly physiotherapy sessions over a period of 3 months. All measures have been collected at baseline and after intervention (at 3 and 6 months of follow-up). Functional assessments included the Berg Balance Scale (balance), the FOGQ (gait) and the PDQ-39 (quality of life). Data were analyzed using T-Student, chi square, and U-man Withney. Aquatic therapy is expected to be more effective as a single treatment method than conventional physiotherapy to improve the balance, gait, and quality of life to the people who suffer PD.