Estudi qualitatiu sobre les experiències del personal infermer extrahospitalari de la regió sanitària de Barcelona davant la presència de familiars en la reanimació cardiopulmonar en adults al domicili
Data
2022-06-09Tutor/director
Tipus de treball
Projecte de recercaCondicions d'accés
Accés restringitMetadades
Mostra el registre d'unitat completAbstract
Introducció: La presència de familiars en la reanimació cardiopulmonar en encara
avui dia segueix sent un tema amb discrepàncies i una pràctica que majoritàriament
s’evita. Els infermers de l’àmbit extrahospitalari es poden trobar en la situació en
que els familiars vulguin presenciar la reanimació cardiopulmonar del seu esser
estimat, concretament quan es dona en el seu domicili. Segons dades estadístiques
de la OHSCAR, a España les aturades cardiopulmonars es donen principalment al
domicili. Tot i que en termes tècnics hi ha molta formació sobre com realitzar una
reanimació cardiopulmonar de qualitat, no es parla ni de les experiències ni de la
resiliència del personal infermer respecte a com afrontar la presència de familiars.
Objectiu: Explorar les experiències i emocions del personal infermer d’emergències
extrahospitalàries davant la presència de familiars al realitzar la reanimació
cardiopulmonar en adults al domicili.
Metodologia: Estudi fenomenològic qualitatiu de tipus descriptiu. La població
d’estudi seran les infermeres de les unitats de suport vital avançat del servei
d’emergències mèdiques de tota la regió sanitària de Barcelona. Hauran d’haver
realitzat almenys 5 reanimacions cardiopulmonars en presència de familiars al
domicili. La informació per a l'estudi s'obtindrà mitjançant entrevistes semiestructurades i posteriorment se’ls convidarà a participar en un grup de discussió.
L'anàlisi dels resultats es farà segmentant, codificant i categoritzant les
transcripcions textuals mitjançant els programes Software F4 i Atlas.ti i, els resultats
s’expressaran en agrupacions sobre els principals resultats obtinguts en temàtiques
i s’interpretaran per part de la investigadora objectivament.
Conclusions: El personal d’infermeria, expressa sentiments d’inseguretat per no
saber com afrontar la presència de familiars en la reanimació cardiopulmonar ja que
majoritàriament la perceben com a una situació negativa. Això podria ser per una
manca d’eines que ajudin a saber com actuar davant de situacions adverses que
podrien sorgir per la presència de familiars. A més, tot i que les organitzacions com
el Consell Europeu de Reanimació Cardiopulmonar manifesten el dret de la família
a estar-hi presents si així ho desitgen, hi ha molts pocs estudis al respecte per lo
que podria ser necessari oferir una formació específica en tècniques de
comunicació en donar males noticies, resiliència o habilitats per al recolzament
emocional al familiars presents durant la reanimació cardiopulmonar.
Paraules clau
Presència de familiars, SVA, reanimació cardiopulmonar, experiències i emocions, infermera extrahospitalària, relative’s presence, cardiopulmonary resuscitation, experiences and emotions, out-of-hospital nurseMatèries
Infermeria en reanimació , Comunicació en medicina , Atenció domiciliària , Infermera i família , Reanimació cardíacaSublínia de treball
Infermeria::Adult::Promoció Salut/Educació per la SalutCol·leccions
- Adult [114]