Estudi qualitatiu sobre les experiències del personal infermer extrahospitalari de la regió sanitària de Barcelona davant la presència de familiars en la reanimació cardiopulmonar en adults al domicili

Abstract

Introducció: La presència de familiars en la reanimació cardiopulmonar en encara avui dia segueix sent un tema amb discrepàncies i una pràctica que majoritàriament s’evita. Els infermers de l’àmbit extrahospitalari es poden trobar en la situació en que els familiars vulguin presenciar la reanimació cardiopulmonar del seu esser estimat, concretament quan es dona en el seu domicili. Segons dades estadístiques de la OHSCAR, a España les aturades cardiopulmonars es donen principalment al domicili. Tot i que en termes tècnics hi ha molta formació sobre com realitzar una reanimació cardiopulmonar de qualitat, no es parla ni de les experiències ni de la resiliència del personal infermer respecte a com afrontar la presència de familiars. Objectiu: Explorar les experiències i emocions del personal infermer d’emergències extrahospitalàries davant la presència de familiars al realitzar la reanimació cardiopulmonar en adults al domicili. Metodologia: Estudi fenomenològic qualitatiu de tipus descriptiu. La població d’estudi seran les infermeres de les unitats de suport vital avançat del servei d’emergències mèdiques de tota la regió sanitària de Barcelona. Hauran d’haver realitzat almenys 5 reanimacions cardiopulmonars en presència de familiars al domicili. La informació per a l'estudi s'obtindrà mitjançant entrevistes semiestructurades i posteriorment se’ls convidarà a participar en un grup de discussió. L'anàlisi dels resultats es farà segmentant, codificant i categoritzant les transcripcions textuals mitjançant els programes Software F4 i Atlas.ti i, els resultats s’expressaran en agrupacions sobre els principals resultats obtinguts en temàtiques i s’interpretaran per part de la investigadora objectivament. Conclusions: El personal d’infermeria, expressa sentiments d’inseguretat per no saber com afrontar la presència de familiars en la reanimació cardiopulmonar ja que majoritàriament la perceben com a una situació negativa. Això podria ser per una manca d’eines que ajudin a saber com actuar davant de situacions adverses que podrien sorgir per la presència de familiars. A més, tot i que les organitzacions com el Consell Europeu de Reanimació Cardiopulmonar manifesten el dret de la família a estar-hi presents si així ho desitgen, hi ha molts pocs estudis al respecte per lo que podria ser necessari oferir una formació específica en tècniques de comunicació en donar males noticies, resiliència o habilitats per al recolzament emocional al familiars presents durant la reanimació cardiopulmonar.