Efectivitat de la teràpia mirall en pacients de 18 a 80 anys d’accident cerebrovascular que cursin parèsia del membre superior. Revisió bibliogràfica.

Abstract

RESUM: Introducció: L’accident cerebrovascular (ACV) és la primera causa de mort a nivell mundial. A Espanya entre 120.000 i 130.000 pateixen un ictus cada any, d’aquests, 80.000 moren o queden amb alguna discapacitat i es preveu un augment de prevalença a causa de l’increment dels factors de risc. El dèficit més comú és l’hemiparèsia d’extremitat superior (ES) contra lateral, compromet el 65 % de les víctimes l’ACV. Afecta a la funció motora i limita les activitats de la vida diària (AVD). La teràpia mirall (MT) és una eina de neurorehabilitació per tractar el membre afectat després de patir un ACV, és de fàcil administració, de baix cost i té la possibilitat de realitzar-se a casa, tot i així, encara s’utilitza de manera complementària a altres teràpies i falta conèixer més evidència de l’efectivitat en pacients que han patit un ACV. Objectiu: Determinar l’efectivitat de la teràpia mirall en pacients de 18 a 80 anys amb ACV que cursin parèsia del membre superior. Mètode: S’han realitzat diferents cerques en Pubmed i PEDro, escollint 10 articles de tipus d’assaig clínic i estudis pilot, utilitzant com a criteris de inclusió aquells articles publicats en els últims 5 anys, pacients amb edats de 18 a 80 anys i pacients amb parèsia de la ES. Resultats: S’ha obtingut una millora significativa en la funció motora (p= <0,05), avaluat en tots ells majoritàriament per l’eina Fugl-Meyer Assessment (FMA) i en 3 articles s’ha obtingut una millora significativa en les AVD (p =<0,05) utilitzant com a eina majoritària d’avaluació la Mesura d’Independència funcional (FIM). Discussió i Conclusió: Les limitacions més important d’aquests estudi inclouen mostres petites, falta d’extrapolació en altres poblacions del Ictus i falta de seguiment a llarg termini un cop acabat el tractament. Es pot concloure que la MT resulta efectiva com a tractament de rehabilitació del AVC amb parèsia del membre superior amb pacients d’entre 18 i 80 anys, de la funció motora i les AVD.

ABSTRACT: Introduction: The cerebrovascular accident (AVC) or stroke is the leading cause of death worldwide. In Spain between 120,000 and 130,000 suffer stroke each year, of these, 80,000 die or acquire a disability and a raise and it is expected increase in prevalence due to the increase in risk factors. The most common deficit is upper limb hemiparesis (ES) contralateral, it commits 65% of AVC victims. It affects the motor function and limits the activities of daily life (ADL). Mirror therapy (MT) is a neurorehabilitation tool to treat the affected member after suffering from a stroke, it is easy to administer, low cost and has the possibility of doing it at home, however, it is still used In a complementary way to other therapies and it is necessary more evidence of effectiveness in patients who have suffered an ACV. Objective: To determine the effectiveness of the mirror therapy in patients from 18 to 80 years old with a paretic upper limb from an ACV. Method: Different searches have been performed in Pubmed and PEDro, choosing 10 articles of type that are clinical trial and pilot studies, using as criteria for inclusion those articles published in the last 5 years, patients aged 18-80 years and patients with paresis of the ES. Results: A significant improvement in the motor function was obtained (p = <0.05), evaluated in all of them mainly by the Fugl-Meyer Assessment tool (FMA) and in 3 articles a significant improvement by the performance of ADL (p = <0.05) using the functional independence measure (FIM) as the main evaluation tool. Discussion and Conclusion: The most important limitations of these studies include small samples, lack of extrapolation in other stroke populations and lack of long-term follow-up once the treatment has finished. It can be concluded that MT is effective as a treatment for the rehabilitation of the AVC with paresis of the upper limb in patients between 18 and 80 years old, of the motor function and AVD.