La resiliència a l’educació infantil: coneixement i promoció

Abstract

La resiliència és un constructe versàtil entès per diversos autors i autores com a procés dinàmic entre la persona i l’entorn que es genera a partir de la interacció entre els mecanismes de resiliència i de no resiliència, tant personals com ambientals. Donada la seva influència en el benestar de les persones, destaquen els estudis que posen l’èmfasi en la seva promoció des de les primeres edats (Benard, 1991; Cyrulnik, 2002; Grotberg, 1995; 2006; Henderson & Milstein, 2005). D’acord amb aquesta premissa, es concep l’escola com a entorn privilegiat per a la seva promoció (Braud, 2014; Forés & Grané, 2012; Day & Gu, 2015). El present estudi aborda la resiliència des de l’àmbit educatiu amb la intenció d’analitzar la seva presència a les escoles. Es va dissenyar una investigació amb enquestes amb l’objectiu d’examinar d’una banda quin coneixement sobre la resiliència i la resiliència educativa tenien una mostra de mestres d’Educació Infantil, i de l’altra, quina promoció en realitzaven des de les escoles. Com a instrument d’avaluació es va utilitzar un qüestionari autoadministrat d’elaboració pròpia a una mostra de 54 mestres pertanyents a 19 escoles públiques i concertades de l’Anoia i el Baix Llobregat. Els resultats van evidenciar un predomini de la perspectiva individualista en la concepció de la resiliència i una correlació positiva entre les tres variables: coneixement de la resiliència, de la resiliència educativa i la seva promoció. Per tant, donat el coneixement parcial de les dues variables i l’associació positiva entre les tres variables s’evidencia la necessitat de consolidar una mirada resilient a les escoles.