El coneixement i ús del consentiment informat per part dels logopedes de les Illes Balears
Ver/descargar
Fecha
2021-06Autor
Tutor/director
Tipo de trabajo
Projecte de recercaCondiciones de acceso
Acceso restringidoMetadatos
Mostrar el registro completo del ítemResumen
En logopèdia existeix poca literatura sobre l’obtenció del consentiment informat (CI). Els i les logopedes intervenen en totes les etades de la vida i, cada vegada més, apliquen tècniques i tractaments que podrien ser susceptibles de culminar en un consentiment informat escrit signat pel pacient després de l’obtenció del consentiment de forma oral.
En aquest treball es va estudiar la procedència acadèmica d’una mostra de logopedes de les Illes Balears per veure la relació entre la seva trajectòria acadèmica, sobretot pel que fa als coneixements d’ètica, bioètica, legislació i/o deontologia, amb altres variables, com eren el coneixement del concepte de CI i el seu ús, així com la presa de decisions entre logopeda i pacient, les tècniques que aplicaven i la població a la qual atenien, entre altres variables.
Per obtenir els resultats quant a la relació entre diferents variables esmentades es varen utilitzar proves no paramètriques (Kruskal-Wallis) i no es va poder demostrar una relació significativa en ninguna de les relacions que es varen voler establir, per la qual cosa es varen haver d’acceptar totes les hipòtesis nul·les i rebutjar totes les hipòtesis alternatives. Això va posar de manifest que la distribució per grups de cada una de les variables estudiades era similar envers l’altra variable amb la qual es volia establir relació i que no hi havia diferències significatives entre grups. Així, la procedència acadèmica no va mostrar una relació en cap sentit amb el coneixement i ús del CI, ni aquestes últimes variables amb el fet d’haver cursat alguna assignatura d’ètica, bioètica, legislació i/o deontologia, ni amb la presa de decisions entre logopeda i pacient, com tampoc segons la tècnica que utilitzaven les persones enquestades o la població a la qual tractaven, entre altres relacions. Malgrat tot, de manera indirecta es va poder deduir que hi havia una bona part dels i de les logopedes de la mostra que desconeixien la naturalesa del CI i la seva obtenció.
L’estudi podria presentar limitacions metodològiques, materials i temporals que podrien haver esbiaixat els resultats. Se suggereixen millores en els instruments de mesura i s’obren altres línies d’ investigació, com la de l’ús del CI per representació en logopèdia.
Palabras clave
Consentiment informat , Logopèdia , Fonoaudiologia , Ètica , BioèticaColecciones
- General [14]