Efectivitat de la teràpia de pressió negativa en el tractament de les úlceres del peu diabètic

Abstract

El peu diabètic és una complicació crònica de la diabetis mellitus, definint-se com una alteració clínica de base etiopatogènica neuropàtica i induïda per la hiperglucèmia mantinguda, amb la que amb o sense coexistència d’isquèmia i previ desencadenament traumàtic, produeix lesió i/o ulceració del peu (UPD). El peu diabètic és la causa més freqüent d’ingrés hospitalari de les persones amb diabetis, i la patologia amb l’estança hospitalària més perllongada. La infecció de les UPD es troba present en el 60-70% dels casos, comportant que els pacients hospitalitzats amb diabetis tinguin 28 cops més probabilitats de ser amputats. El tractament habitual és la teràpia humida convencional, però també és aplicable la teràpia per pressió negativa, que permet eliminar l’excés d’exsudat i accelerar el procés de cicatrització, tot prevenint infeccions de les úlceres, entre altres beneficis. S’ha realitzat la següent revisió bibliogràfica amb l’objectiu de determinar l’eficàcia de l’aplicació de la teràpia per pressió negativa en les úlceres per peu diabètic. S’han revisat un total de 8 estudis. Amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia de la TNP, s’han valorat com a objectius específics els paràmetres següents: reducció de la mida de l’úlcera, la formació de teixit de granulació i la presència de complicacions secundàries a l’aplicació del tractament. S’ha pogut observar una disminució més significativa de la mida de la úlcera així com més quantitat de teixit de granulació en les úlceres tractades amb TNP. No s’han apreciat diferències significatives pel que fa a l’aparició d’efectes adversos entre les dues teràpies.