Observació sistemàtica de l'impacte de l'arquitectura i l'espai en el desenvolupament psicomotor i autonomia personal en infants 0-3 anys

Abstract

El present treball d’investigació pretén indagar com l’arquitectura i el disseny dels espais –la seva organització, el tipus de mobiliari utilitzat, etc.-, i l’ús d’aquests, fomenta o limita el desenvolupament psicomotor i l’autonomia dels infants. La investigació segueix la perspectiva pedagògica del moviment lliure (Pikler, 1985), que reconeix la influència de l’entorn en el moviment de l’infant i en el seu desenvolupament psicomotor, remarcant la importància de la mirada respectuosa cap a la infància i la participació autònoma i activa del nen o nena en el seu procés de desenvolupament. Així, l’estudi ha volgut investigar l’impacte de l'arquitectura i l’espai en el moviment lliure dels infants, partint de la relació entre el projecte pedagògic del centre i el disseny arquitectònic dels espais, de l’observació de les interaccions dels infants envers l’espai, i del rol que adquireix el/la docent. Per realitzar aquest estudi s’ha utilitzat la metodologia d’investigació qualitativa per tal de fer un treball d’observació sistemàtica i anàlisi, que s’ha desenvolupat en dues fases. En la primera fase, s’ha observat i analitzat l’arquitectura i els espais d’una escola bressol per conèixer com aquests condicionen el moviment lliure dels infants, i s’han realitzat dues entrevistes: a un arquitecte especialitzat en espais educatius i a la directora de l’escola. La segona part de la investigació s’ha centrat en moviment de l’infant, i en la seva interacció amb l’espai, analitzant el desenvolupament psicomotor i autonomia personal dels dos grups d’infants d’1 a 2 anys d’edat. Mitjançant graelles d’observació i les entrevistes, s’han obtingut resultats que evidencien l’impacte de l’arquitectura i l’espai en el benestar i l’acció de l’infant, destacant aspectes com la seguretat, la visibilitat i la comunicació entre els espais, l’estructura arquitectònica de l’edifici, i els materials i mobiliari com a variables influents en el desenvolupament psicomotor i autonomia personal dels nens i nenes. Tot i la incidència que té la dimensió física de l’espai en aquests processos, els resultats també mostren la rellevància d’altres dimensions, com la dimensió temporal i el paper de l’adult, com a categories amb major grau d'assoliment dels ítems establerts.

This research study aims to investigate how the architecture and design of spaces -their organization, the type of furniture used, etc.-, and the use of these, encourages or limits the psychomotor development and autonomy of children. Research follows the pedagogical perspective of free movement (Pikler, 1985), which recognizes the influence of the environment on the child's movement and psychomotor development, emphasizing the importance of a respectful view of childhood and autonomous and active participation of the child in their developmental process. Therefore, the study seeks to investigate the impact of architecture and space on the free movement of children, based on the relationship between the pedagogical project of the center and the architectural design of the spaces, the observation of the interactions of the children towards the space, and the role that the teacher acquires. To carry out this study, the qualitative method research has been used in a work of systematic observation and analysis, which has been developed in two phases. In the first phase, the architecture and spaces of a kindergarten have been observed and analysed to know how these condition the free movement of children, and two interviews have been conducted: an architect specializing in educational spaces and the school's director. The second part of the research has focused on child movement, and its interaction with space, analysing the psychomotor development and personal autonomy of the two groups of children from 1 to 2 years of age. Through observation grids and interviews, results have been obtained that highlight the impact of architecture and space on the welfare and action of the child, highlighting such aspects as the safety, visibility and communication between spaces, the building's architectural structure, and materials and furniture as influential variables in the psychomotor development and personal autonomy of children. Although the physical dimension of space has an impact on these processes, the results also show the relevance of other dimensions, such as the temporary dimension and the role of the adult, as categories with the highest degree of achievement of the established items