Coneixement d'un grup de mestres de la ciutat de Manresa respecte el TDAH en base a la seva formació

Abstract

No existeix un marcador biològic amb què es puguin basar els especialistes per realitzar diagnòstics de TDAH (Corrigan i Whitaker, 2017). Tanmateix, a escala mundial, aproximadament el 5% dels infants són diagnosticats tot i la manca d’evidència científica (Polanczyk, De Lima, Horta, Biederman, i Rohde, 2007, citat per Soroa, Gorostiaga i Balluerka, 2016). Són molts els docents que tracten amb aquests infants, però d’acord amb Soroa (2016), diferents investigacions aporten resultats que mostren com els coneixements dels docents sobre aquest trastorn és baix. Davant la prevalença del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) en la població i la importància de la formació del professorat, el primer objectiu d’aquesta investigació ha estat elaborar un marc teòric, mitjançant la cerca d’informació i documentació dels aspectes científics sobre l’anomenat TDAH i la vessant crítica del diagnòstic. Seguidament, indagar sobre la formació i el coneixement dels i de les mestres d’educació infantil i/o primària de la ciutat de Manresa sobre aquest; i finalment conèixer les seves perspectives, idees, opinions sobre el seu diagnòstic. Per respondre als objectius plantejats, s’ha fet ús de l’enquesta com a instrument d’investigació, amb la participació de 97 mestres. Els resultats obtinguts indiquen que els i les mestres de Manresa tenen un nivell mig-positiu en quant a coneixements i formació. D’altra banda, refereixen creure en l’existència del trastorn, ressaltant l’abús de diagnòstics a infants i on quasi la meitat ha defensat l’evidència científica subscrita als diagnòstics. En síntesis, s’ha trobat concordança amb el que s’observa en la literatura i es conclou que els i les mestres han d’incentivar aquesta formació, per ser professionals amb idees crítiques i coneixements de qualitat amb relació al TDAH i així deixar de patologitzar a la mateixa infantesa.