La relació entre el bruxisme i les disfuncions en l’articulació temporo-mandibular en població adulta
View/ Open
Date
2020-06Author
Tutor/director
Bachelor thesis type
Revisió bibliogràficaRight access
Restricted accessMetadata
Show full item recordAbstract
La disfunció temporo-mandibular es caracteritza per la presència de dolor per naturalesa isquèmica, neuropàtica, etc. Afecta estructures dures i toves de la regió orofacial, i es manifesta principalment pel dolor en la zona mandibular, limitació de l’obertura de la mandíbula, i sorolls associats a la disfunció. Correspon a un grup heterogeni d’alteracions que involucren els següents factors etiològics: orgànics, psicosocials i psicològics, que afecten en l’aparell masticatori. Aquesta disfunció comporta una reducció de la qualitat de vida dels pacients, a causa d’un augment en la discapacitat.
Tanmateix, el bruxisme, és una activitat parafuncional que consisteix a pressionar i/o grinyolar les dents, el que provoca desgast dentari. L’etiologia és multifactorial, la que s’explicarà al llarg de la cerca bibliogràfica, comparant resultats i dades científiques.
L’objectiu principal d’aquesta revisió bibliogràfica, és conèixer la correlació que té el bruxisme i l’articulació temporo-mandibular, per arribar a establir si hi ha relació entre aquestes.
Es realitza una revisió bibliogràfica i es porta a terme mitjançant la cerca i anàlisi de diferents articles obtinguts a través de les bases de dades Scielo i PubMed. Després de la primera cerca es van trobar 36 articles, i establint diferents criteris d’inclusió i exclusió, finalment s’obté un resultat de 5 articles seleccionats per a realitzar la revisió.
La metodologia d’aquest projecte és de tipus qualitatiu, en el que s’han seleccionat diferents articles que contenen informació rellevant en relació a l’objectiu en qüestió.
Pel que fa als resultats, els articles escollits per a realitzar aquesta revisió bibliogràfica conclouen que hi ha una relació entre el bruxisme i la disfunció temporo-mandibular, tot i que els resultats no són concloents, ja que el nombre d’estudis i la mida de la mostra no és rellevant.