Efectivitat de la propiocepció en el tractament d’inestabilitat articular de turmell en esportistes d’entre 15 i 30 anys. Revisió bibliogràfica.

Abstract

RESUM Introducció: La inestabilitat articular de turmell, en anglès, coneguda com a Functional Ankle Instability (FAI) és una patologia freqüentment associada a l’entorsis de turmell, una lesió causada per un moviment brusc de torsió, inversió i flexió plantar. La FAI de turmell afecta al 40% de la població mundial, lesionada prèviament d’esquinç. També afecta a un gran nombre d’esportistes. Objectiu: Determinar l’efectivitat de la propiocepció en el tractament d’inestabilitat articular de turmell en esportistes d’entre 15 i 30 anys. Metodologia: S’han utilitzat les bases de dades PEDro, Pubmed, Cochrane i Dialnet, utilitzant les paraules clau ankle, sprain, treatment, sport, entorsis, proprioceptions, instability i athletics, amb una mostra d’individus esportistes amb FAI i amb el treball propioceptiu com a eina de treball. Resultats: Per la constitució d’aquest treball s’han utilitzat 7 assajos clínics, que tracten sobre el tractament de la FAI a través de la propiocepció i exercicis d’estabilitat, equilibri i força. Discussions: Tot i que els resultats han estat favorables, s’han observat diferències significatives entre els articles, pel que fa a la durada dels estudis i a les mides de les mostres. També s’han observat diferències pel que fa al gènere de la mostra. No s’ha determinat cap eina d’avaluació específica i universal per a mesurar la propiocepció. Conclusions: Es va determinar l’efectivitat de l’exercici propioceptiu en la millora de la inestabilitat articular de turmell dels individus d’entre 15 i 30 anys. Es van observar millories en l’estabilitat i la força muscular dels individus, després del treball de propiocepció. La propiocepció també va reduir notòriament les recaigudes de la lesió en la mostra estudiada.

ABSTRACT Introduction: The ankle joint instability, in English, known as the Functional Ankle Instability (FAI), is a pathology frequently associated with ankle entorosis, an injury caused by a sudden movement of torsion, inversion and plantar flexion. Ankle FAI affects 40% of the world's population, previously injured by sprain. It also affects a large number of athletes. Objective: To determinate the effectiveness of a proprioceptive treatment in the rehabilitation of injured athletes between 15 and 30 years, affected by ankle joint instability. Methodology: The databases checked in this review were PEDro, Pubmed, Cochrane and also Dialnet; using the keywords Ankle, Sprain, Treatment, Sport, Enthorsis, Proprioceptions, Instability and Athletics, with a sample of sports individuals with FAI and with proprioceptive work as a tool for work. Results: For the constitution of this review, 7 clinical trials have been used, which are based on the treatment of FAI through proprioception and stability, balance and strenght exercises. Discussion: Although the results have been favorable, significant differences have been observed between the articles, regarding the duration of the studies and the sizes of the samples. Differences have also been observed regarding the genre of the sample. No specific and universal evaluation tool has been determined to measure proprioception. Conclusions: The effectiveness of proprioceptive exercise in the improvement of the joint ankle instability of individuals between 15 and 30 years was determined. Improvements were observed in the stability and muscle strength of individuals, after the work of proprioception. Proprioception also significantly reduced the relapses of the lesion in the studied sample.