Acompanyament dels pares i disminució de l'ansietat en intervencions quirúrgiques pediàtriques

Abstract

Introducció: L’ansietat és un sentiment de desassossec, preocupació o por vaga d’origen desconegut, és una emoció negativa que sorgeix quan una persona se sent en perill, ja sigui real o no, provocada per les pressions de la vida diària i és la resposta més comuna en pediatria. Els nens són molt vulnerables a l’estrès i a l’ansietat perioperatòria, accentuant-se en el moment de la separació dels pares. En l’entorn quirúrgic hi ha l’ajuda de medicació i acompanyada en alguns casos de risoteràpia per reduir l’ansietat en els nens. Objectiu: L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat de la presència dels pares en la disminució de l’ansietat infantil quan es sotmeten a una cirurgia major ambulatòria. Mètode: Es tracta d’un estudi d’intervenció que consistirà en l’acompanyament del pare o mare fins al moment de la inducció anestèsica del nen per tal de reduir la seva ansietat; serà un estudi de tipus quasi experimental, prospectiu. Es pretén, a través d’un grup control i un grup d’intervenció, observar la disminució de l’ansietat infantil a partir de la valoració amb l’escala de Yale modificada. La població d’estudi estarà formada per a tots els pacients pediàtrics entre els 2 i els 6 anys de la unitat de cirurgia major ambulatòria (CMA) de l’Hospital Sant Joan De Déu de Manresa, que compleixin els criteris d’inclusió durant els mesos de setembre i octubre del 2019. Conclusions: s’espera que la presència paternal o maternal durant el procés quirúrgic pediàtric redueixi l’ansietat del nen i es pugui prescindir de medicació.