Telemonitorització de pacients diabètics tipus II

Abstract

Introducció: En l’actualitat la tecnologia està present en tots els àmbits de la nostra vida fins arribar al punt que moltes coses ja es poden fer a través d’internet amb telèfon o l’ordinador i en qualsevol moment. En el cas del nostre àmbit, salut, gràcies a les noves tecnologies no ens cal anar al metge o a la infermera de manera presencial ja que per poden fer consultes o controls a través de l’ordenador o el telèfon. Objectius: L’objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és determinar l’efectivitat del control dels nivells de sucre en sang i l’adherència al tractament de pacients diabètics tipus II a través de la telemonitorització de la bibliografia publicada. Metodologia: Es va dur a terme una revisió bibliogràfica on és van incloure articles publicats des del 2014 fins l’actualitat que analitzaran l’efectivitat de la telemonitorització en pacients amb diabetis tipus II. La recerca d'informació es va realitzar a les següents bases de dades: Pubmed, Cuiden, Dialnet, Cochrane i Google Acadèmic. La qualitat metodològica dels articles es va avaluar mitjançant l'escala CASPe. Resultats: Es van escollir 10 articles que van passar els criteris d'exclusió i inclusió, els quals van mostrar que la telemonitorització de pacients diabètics ajuda a mantenir uns nivells de glucosa en sang més estables i millor adherència al tractament, juntament amb menys hospitalitzacions. No obstant això, hi ha articles que mostren algunes diferències.Anàlisi de resultats: La telemonitorització dels pacients diabètics ajuda a tenir un control dels nivells de glucosa en sang i que els pacients tenen més adherència al tractament. Conclusió: La telemonitorització ajuda a que els pacients tinguin un millor control dels seus nivells de glucosa en sang i amb això faci que aquests siguin més estables, també s’ha vist que ajuda a que pacients amb diabetis no tinguin tantes hospitalitzacions i tinguin una millor adherència al tractament.