L’efectivitat de l’equinoteràpia en l’estimulació de les habilitats pragmàtiques de nens amb TEA
View/ Open
Date
2019-05Author
Tutor/director
Bachelor thesis type
Revisió bibliogràficaRight access
Restricted accessMetadata
Show full item recordAbstract
Introducció. La inclusió d’animals en activitats terapèutiques, coneguda com a Teràpia assistida amb animals (TAA) ha estat suggerida com una intervenció per al Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), concretament destaca les TAA amb cavalls (equinoteràpia). El TEA és un conjunt de trastorns del desenvolupament, és crònic i es caracteritza, principalment per dificultats en l’àrea de les habilitats socials i en la comunicació. Dins d’aquests trastorns, hi ha: La Síndrome d’Asperger, Trastorn desintegratiu infantil, Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat i el Trastorn autista. L’abordatge d’aquests trastorns és divers i existeixen diverses propostes de tractament, com són l’Anàlisi del comportament aplicat (ABA), el Floor-time i el Tractament i l'educació de nens i nenes amb discapacitat (TEACCH), explicats en la introducció, també entre aquestes es troba una teràpia en vies d’expansió, l’equinoteràpia.
Objectiu. Aquest article presenta una revisió bibliogràfica amb l’objectiu de cercar evidències científiques sobre l’efectivitat de l’equinoteràpia com a tractament pel TEA.
Metodologia. Es duu a terme una cerca bibliogràfica en dues bases de dades, Speechbite i Portal de evidencias a partir de les paraules clau: autism AND animals assisted intervention.
Resultats. En la cerca realitzada, s’obtenen 34 resultats dels quals en resten només 4, una vegada aplicats els criteris d’inclusió i exclusió. Aquests estudis mostren, en termes generals, una gran efectivitat de la teràpia, però en diferents àrees, com són el funcionament social i els aspectes autoreguladors (irritabilitat, hiperactivitat i estrès). Els subjectes milloren en els aspectes anteriors i també hi ha millora en aspectes psicològics, com augment de l’autoestima i de l’autonomia. Tot i això, tots els estudis recalquen la necessitat d’investigar més sobre aquesta teràpia i expandir-la, ja que no hi ha recerca suficient i es troben moltes limitacions.