El tractament d’ortodòncia i la disfunció de l’articulació temporomandibular en joves universitaris de la FUB d’entre 18 i 25 anys

Abstract

L’articulació temporomandibular (ATM) és una de les estructures més complexes del sistema articular humà que es localitza entre el còndil de la mandíbula i l’os temporal del crani, i és fonamental per les funcions orofacials en especial durant el procés de masticació. La problemàtica associada a l’ATM és l’existència de trastorns i disfuncions de l’articulació i els músculs que controlen el moviment de la mandíbula, aquestes alteracions poden ser causades per diferents factors com per exemple el tractament d’ortodòncia. Un tipus d’intervenció per a aquest tipus de trastorns és la teràpia miofuncional, una àrea de treball de la Logopèdia. L’estudi té com a finalitat principal investigar sobre si existeix una relació entre el tractament d’ortodòncia i el desenvolupament de les disfuncions de l’articulació temporomandibular (DTM) en joves universitaris de la Fundació Universitària del Bages (FUB) que cursen una titulació durant el curs 2018-19. Per tal de dur a terme aquest projecte es va dissenyar una enquesta per realitzar un estudi quantitatiu i transversal, on es van extreure dades sobre si el participant havia sigut portador o no d’ortodòncia i si havia patit o no disfuncions en l’ATM. Pel que fa a la població de l’estudi, constava de joves universitaris d’entre 18 i 25 anys de la FUB del curs 2018/19. Per altra banda la mostra va consistir en 20 estudiants seleccionats de manera aleatòria, de cada titulació excloent els alumnes de Fisioteràpia i Logopèdia. Com a resultats de l’estudi, relacionant la literatura amb els resultats de la prova pilot no hi ha una evidència segura de que el tractament d’ortodòncia pugui desenvolupar disfuncions en l’ATM, ja que cap dels subjectes de la prova pilot que han portat ortodòncia han patit DTM.