Efectivitat del tractament de motricitat orofacial sobre les alteracions de la masticació en la síndrome de Down: estudi de cas

Abstract

La Síndrome de Down, també anomenada trisomia 21, presenta uns trets facials característics que comporten alteracions en les funcions que realitza el sistema estomatognàtic, sent la masticació una d’elles. L’àrea de la logopèdia que s’encarrega de rehabilitar-les és la Motricitat Orofacial. En el cas de les persones diagnosticades amb la Síndrome de Down, és recomanable un tractament específic, per tal de reduir els efectes que poden tenir aquestes alteracions i així millorar la qualitat de vida. La finalitat d’aquest estudi és conèixer si un pacient adult diagnosticat amb la Síndrome de Down i amb discapacitat intel·lectual, pot ser susceptible a realitzar una rehabilitació logopèdica centrada en la masticació. Per poder assolir l’objectiu plantejat, es proposa una investigació amb una orientació descriptiva i observacional, a partir de l’observació del pacient durant el tractament envers la masticació el qual té una durada de 15 sessions. En aquest treball, es presenta una prova pilot a partir de les graelles d’observació de les dues primeres sessions del tractament, amb la finalitat de veure l’eficàcia del treball realitzat, l’evolució del pacient i la validació de la graella d’observació realitzada. Per concloure, els resultats mostren que el pacient amb les característiques triades, no és susceptible de realitzar un treball específic per la masticació, però en canvi, sí que seria susceptible a realitzar un tractament més global. Tot i això, són necessàries més investigacions per determinar si el tractament del pacient és viable i extrapolar a altres pacients amb trets similars.