Efectivitat de la pràctica mental com a eina de tractament en l’afectació de l’extremitat superior en pacients amb ictus. Revisió bibliogràfica

Abstract

L’alteració del moviment de l’extremitat superior (ES) és una condició molt freqüent en l’ictus que implica una disminució en les capacitats funcionals del pacient. La creixent incidència de l’ictus fa cada cop més necessària la recerca de diferents estratègies de rehabilitació amb l’objectiu d’ajudar al pacient a recuperar la màxima qualitat de vida possible. La pràctica mental (PM) resulta una proposta rehabilitadora innovadora basada en l’activació de circuits neurals motors mitjançant la representació mental de l’activitat en absència de l’execució física d’aquesta. L’objectiu principal d’aquesta revisió bibliogràfica és determinar l’efectivitat de la pràctica mental (PM), com a eina de tractament en l’afectació de l’ES en la població amb ictus. Es van obtenir 9 assajos clínics aleatoritzats o quasi-aleatoritzats mitjançant les bases de dades PEDro, Pubmed i The Cochrane Library, on es valora la PM en pacients post-ictus comparant-la amb altres propostes de tractament. S’han obtingut resultats esperançadors per la PM per la recuperació de la funció motora i la funcionalitat de l’ES, encara que d’evidència pobra degut a la poca homogeneïtat de les mostres dels estudis, els paràmetres de la intervenció i la limitada qualitat metodològica. La independència en les AVD és una variable poc estudiada en els estudis. Tot i la base sòlida que sustenta aquesta tècnica, actualment no queda definida l’efectivitat de l’aplicació de la PM com a eina de rehabilitació i és convenient més investigació per determinar i concretar les característiques de la intervenció més adequades i el tipus de pacient que se’n pot beneficiar.

ABSTRACT The moviment dysfunction of the upper extremity is a very common condition in stroke cases implying a decrease in patients’ daily funcional capacities. The increasing impact of stroke implies further reserach on diferent rehabilitation strategies with the purpose of recovering as much as possible the previous patients’ quality of life. Mental practice (MP) consists in a rehabilitation approach able to boost the recovery of the upper limb. It is based on the activation of the neural network by using the mental rehearsal of the activity in the absence of its physical execution. The main objective of this bibliograhical review is to determine the effectiveness of the MP as a tool for treating this affection of the upper limb in the population with stroke. Nine randomized or quasi-randomized clinical trials were obtained from the PEDro, Pubmed and The Cochrane Library data bases, in which MP is evaluated being compared with other treatment options in post-stroke patients. Promising results from MP in the recovery of the motor function and the upper limb functionality have been obtained, although they are of limited evidence due to the lack of homogeneity in the samples, the intervention paràmetres and the limited methodological quality. The independence of the daily life activities is a poor analysed variable in the studies. Despite the solid base supporting this approach, at the moment there is not a well definition on the effectiveness of MP use as a tool in rehabilitation and further investigation is needed in order to determine and to specify the most appropriate characteristics of the intervention as well as the type of patient who can take advantage of MP.