Efectivitat del “landing error scoring system” en la detecció d’alteracions biomecàniques en població de risc de lesió del lligament encreuat anterior (esportistes d’11 a 24 anys). Revisió bibliogràfica

Abstract

RESUM: Introducció: la ruptura del lligament encreuat anterior (LEA) és una lesió de genoll molt freqüent, sobretot en l’àmbit esportiu, amb una epidemiologia anual de 2 a 5/10.000 i amb una major incidència en jugadors de futbol juvenil. L’alt interès preventiu, ha fet que s’hagin desenvolupat diferents tests amb la finalitat de pronosticar el risc de patir lesió del LEA, entre ells el “Drop Jump Test” (DJT). Una de les eines d’avaluació amb que es pot valorar aquest test és el “Landing Error Scoring System” (LESS), que identifica la qualitat del salt mitjançant 17 ítems. Objectiu principal: determinar l’efectivitat del “Landing Error Scoring System” en la detecció d’alteracions biomecàniques en població de risc de lesió del lligament encreuat anterior (esportistes d’11 a 24 anys). Metodologia: es va realitzar una revisió bibliogràfica amb un total de 8 articles obtinguts de la base de dades Pub Med amb la fórmula de cerca: “Landing Error Scoring System”, per fer un anàlisi a posteriori. Resultats: dels 8 articles, 5 articles nombren l’ítem de la flexió de genoll en el contacte inicial com a factor de risc, 4 articles el valg de genoll en el contacte inicial i 3 articles la flexió de tronc en el moment de màxima flexió de genoll, en el LESS. Discussió: no s’ha establert una relació directa entre els resultats i el risc predictiu de lesió del LEA, condicionat per una variabilitat poblacional i dels sistemes d’avaluació del LESS. S’ha destacat la flexió de genoll al contacte inicial com a factor determinant de risc de lesió del LEA. Conclusions: el “Landing Error Scoring System” (LESS) en l’actualitat tal com s’ha vist en aquesta revisió és una eina d’avaluació clínica validada i fiable per identificar patrons de moviment d’alt risc durant una tasca d’aterratge de salt, però no és una eina predictiva de lesions del LEA.

ABSTRACT: Introduction: injury to the anterior cruciate ligament (ACL) is a very common knee injury, with an annual epidemiology from 2 to 5/10.000, especially within young athletic population. The high preventive interest has caused that different tests have been developed that predict ACL injury, like Drop Jump Test (DJT). The Drop Jump Test can be evaluated with Landing Error Scoring System (LESS), which is an assessment tool that identifies potentially high risk movement patterns by 17 items. Main objective: the review aimed at determining the effect of Landing Error Scoring System in the detection of biomechanical alterations in the risk population of anterior cruciate ligament (athletes from 11 to 24 years old). Methods: to do the analysis here it has been made a bibliographic review with a total of 8 articles obtained from the database Pub Med with the search formula: Landing Error Scoring System, to do an analysis. Results: of the 8 articles, 5 articles concluded that the knee flexion at initial contact is an item that predicts a high injury risk, and a poor jump-landing, whereas 4 articles indicated the knee valgus at initial contact predicted and 3 articles the trunk flexion at max knee flexion. Discussion: has not been established a direct relationship between results and ACL risk prediction injury, conditioned by a population variability and evaluation systems of the LESS. Outstanding the knee flexion at initial contact as a risk factor to the LEA injury. Conclusions: LESS at present, as seen in this bibliographic review, is a valid and reliable clinical assessment tool for identifying potentially high-risk movement patterns during a jump landing technique, but isn’t a predictive tool of ACL injuries.