Conseqüències del tractament d'hemodiàlisis convencional en la població adulta respecte el seu estat nutricional

Abstract

Introducció: Les persones que pateixen insuficiència renal crònica i realitzen hemodiàlisis convencional han de seguir una dieta molt estricta per a controlar els nivells de fòsfor, potassi, sodi i calci i una restricció en la ingesta hídrica. Objectiu: El principal objectiu d’aquesta revisió bibliogràfica tracta d’avaluar les conseqüències del tractament d’hemodiàlisis convencional en la població adulta respecte el seu estat nutricional a través dels paràmetres bioquímics, antropomètrics i l’escala MIS. Metodologia: S’ha realitzat una cerca bibliogràfica en les bases de dades de Dialnet, Pubmed, Scielo i Lilacs dels quals s’han seleccionat set articles. També s’ha utilitzat un motor de recerca, el Google Acadèmic del qual s’han seleccionat tres articles. En total s’han seleccionat deu articles que s’adapten als criteris d’inclusió establerts. Resultats: La majoria de pacients que realitzen HD convencional pateixen desnutrició moderada i les principals conseqüències són un augment d’infeccions, processos inflamatoris crònics i prevalença de comorbiditats. Els pacients amb desnutrició presenten una mitja més baixa d’albúmina i proteïna C reactiva, utilitzant els paràmetres antropomètrics els pacients no presenten canvis significants en relació a la desnutrició i la majoria estan en un pes normal, i utilitzant l’escala MIS la mortalitat està relacionada amb una puntuació elevada de l’escala. Conclusions: Els nivells de proteïnes totals i albúmina es correlacionen significativament amb el risc de morbiditat i mortalitat en pacients en hemodiàlisis. A diferència de l’IMC que no presenta canvis significants en relació a la desnutrició. L’escala MIS es considera l’escala de valoració més adequada per avaluar l’estat nutricional en els pacients en HD convencional.