La disfàgia en l'envelliment: avaluació logopèdica

Abstract

L’envelliment és caracteritzat per una pèrdua progressiva de la integritat fisiològica que condueix a un deteriorament funcional, més vulnerabilitat i fragilitat. Comporta canvis d’estructures estomatognàtiques implicades en la deglució que influeixen en la mecànica deglutòria de les persones d’edat avançada, on aquests canvis incideixen en la seguretat i l’eficàcia de la deglució. Existeix una manca de consens sobre la millor manera de dur a terme el procés diagnòstic de disfàgia, ja que la literatura científica no distingeix clarament entre la detecció i l'avaluació clínica de la disfàgia, conduint a la confusió en el disseny de protocols. El propòsit del present treball ha consistit a realitzar una revisió de la literatura sobre els protocols d'avaluació logopèdica amb major evidència científica per diagnosticar i supervisar la disfàgia en la població geriàtrica, amb l’objectiu de poder conèixer i determinar la major evidència, i poder aportar una revisió actualitzada dels protocols d’avaluació. Es considera essencial realitzar controls de la deglució de la població geriàtrica, mitjançant cribratges i supervisions clíniques de forma periòdica, tant en persones sense disfàgia com en persones amb disfàgia, on tornar a administrar l'avaluació implica, en un cas, la detecció precoç i, en l’altre, actualitzar la intervenció a mesura que la disfàgia evoluciona. Dels resultats obtinguts, s'ha conclòs que l'avaluació ha de ser integral, recomanant valorar l’ús de mètodes propers a aquesta i emparar o complementar amb instruments que distingeixin entre diferents tipus d'aliments, de líquids, les seves consistències i volums que s’administren, i proporcionar pautes dietètiques eficaces i segures.