Efectivitat de l’entrenament Neuromuscular com a tractament de la Inestabilitat crònica de turmell (ICT) en persones actives. Revisió bibliogràfica

Abstract

RESUM: Introducció: l’esquinç de turmell representa la lesió més abundant d’extremitat inferior, amb un elevat grau d’incidència entre persones actives. Consisteix en la ruptura parcial o completa de les fibres dels lligaments de l’articulació i predomina en el sexe femení. Tanmateix, la manca d’un correcte abordatge de la lesió pot comportar l’aparició de inestabilitat crònica, caracteritzada per símptomes residuals persistents de manera posterior a l’episodi agut. L’entrenament neuromuscular té un paper destacat en la rehabilitació d’aquesta patologia. L’objectiu de la revisió és analitzar els efectes d’aquest entrenament com a tractament de la inestabilitat crònica en persones actives. Metodologia: es va realitzar una recerca bibliogràfica a PubMed, PEDro i Cochrane amb l’ús de diferents estratègies de recerca filtrant els resultats amb els criteris d’inclusió i exclusió corresponents. Tot seguit es va realitzar l’anàlisi de 6 assajos clínics valorats amb l’escala PEDro per a l’estudi dels objectius proposats. Resultats: de forma general, l’entrenament neuromuscular proporciona beneficis en termes de funcionalitat, equilibri dinàmic i equilibri estàtic en pacients amb inestabilitat crònica. Discussió i conclusions: hi ha evidència sobre l’efectivitat de l’entrenament neuromuscular per a la millora dels dèficits de la inestabilitat crònica pel que fa la funcionalitat, l’equilibri dinàmic i l’equilibri estàtic. Caldrien més assajos on s’analitzi únicament aquest tipus d’entrenament amb tamanys de mostra més grans i consens sobre les eines diagnòstiques i de valoració. No obstant, estaria bé dur a terme més continuïtat de seguiment en futures intervencions.

ABSTRACT: Introduction: ankle sprain represents the most common injury in the lower extremity, with a high degree of incidence between active people. It consists in the partial or complete rupture of the ligament fibers of the joint, and the female sex prevails. Nevertheless, the lack of correct approach of the injury can lead to chronic instability, which is characterized by persistent residual symptoms after the acute episode. Neuromuscular training takes a very important part on the rehabilitation of this pathology. The objective of this revision is to analyze the effects of this training as a treatment of the ankle chronic instability in active people. Methodology: a bibliographic research in PubMed, Pedro and Cochrane was made, using different research strategies, filtering the results with the corresponding inclusion and exclusion criteria. The analysis of 6 clinical trials evaluated with the Pedro scale was performed for the study of the proposed objectives. Results: in general, neuromuscular training provides benefits in terms of functionality, dynamic balance and static balance on patients with this pathology. Discussion and conclusions: there are evidence for the effectiveness of neuromuscular treatment in improving chronic instability deficits in terms of functionality, dynamic and static balance. More trials would be needed where only this type of training is used with larger sample sizes and consensus on diagnostic and assessment tools. In addition, it would be good to carry out more follow-ups in future interventions.