Efectivitat del tractament fisioterapèutic d’extremitats inferiors per pacients adults amb atàxia hereditària progressiva. Revisió bibliogràfica

Abstract

RESUM: Introducció: L’atàxia és una patologia localitzada al cerebel. Es caracteritza per una disminució de la coordinació d’extremitats i de l’equilibri estàtic i dinàmic que provoca una alteració en la marxa, que afecta a les activitats de la vida diària del pacient i en la seva autonomia. Objectiu: Analitzar l’efectivitat del tractament fisioterapèutic intensiu d’extremitats inferiors per a pacients adults amb atàxiahereditària progressiva. Metodologia: Recerca bibliogràfica d’assajos clínics a través de Pubmed i PEDro amb diferents equacions de cerca i amb filtratge d’articles de 10 anys d’antiguitat com a màxim. Després d’aplicar els criteris d’inclusió i exclusió es van obtenir 6 articles els quals van ser valorats amb l’escala PEDro. Resultats: Els articles van demostrar que el tractament fisioterapèutic intensiu proporcionava millores en la marxa i en l’equilibri en bipedestació valorats per les escales SARA i INAS entre d’altres. Malgrat que alguns dels articles nocontemplaven l’equilibri en sedestació, la resta van demostrar que també se n’apreciaven millores. Discussió: Les mostres van ser força equitatives entre sexes, amb un gran interval d’edats i una mida mostral bastant diversa. Tots els estudis van obtenir millores per a la marxa, valorada amb SARA, per contra tant l’equilibri estàtic en sedestació com en bipedestació només va presentar millores en alguns dels estudis. Conclusions: El tractament fisioterapèutic ha demostrat aportar millores per a les extremitats inferiors dels pacients amb ataxia hereditaria progressiva i que aquests es mantenen a llarg plaç, malgrat això és necessari realitzar més evidència científica.

ABSTRACT: Background: Ataxia is a disease located in the cerebellum. It is characterized by a decrease in limb coordination and static and dynamic balance that causes an alteration in gait, which affects the activities of daily living of the patient and their autonomy. Objective: To analyze the effectiveness of intensive physiotherapy treatment of lower extremities for adult patients with progressive hereditary ataxia. Methodology: Bibliographic search of clinical trials through Pubmed and PEDro with different search equations and with filtering of articles up to 10 years old. After applying the inclusion and exclusion criteria, 6 articles were obtained which were evaluated with the PEDro scale, in order to analyze the results and thus complete the established objectives. Results: The articles showed that the intensive physical rehabilitation improved the gait and the standing balance. 4 articles showed that the sitting balance was also improved with the intensive physical rehabilitation due to two of the articles did not assess it. Disscussion: The samples were fairly fair between the sexes, with a wide range of ages and a fairly diverse sample size. All the studies obtained improvements for gait, assessed with SARA, on the other hand, both the static balance in sitting and standing only showed improvements in some of the studies. Conclusions: Physiotherapeutic treatment has been shown to provide improvements for the lower extremities of patients with progressive hereditary ataxia and that these remain long-term, although more scientific evidence is needed.