La cara oblidada de les paraules: avaluació funcional del llenguatge en afàsia

Abstract

En tota intervenció logopèdica, l’avaluació és el primer pas en la rehabilitació de les persones amb afàsia. Malgrat que els resultats s’obtenen generalment amb el subministrament de proves estandarditzades, aquestes poden donar als professionals de la logopèdia una visió reduïda de les habilitats comunicatives dels usuaris, atès que estan desproveïdes de context i d’intenció comunicativa (Rodriguez-Riaño i Lizarzo-Camacho, 2015). En canvi, l’avaluació funcional del llenguatge aposta per una visió més ecològica i dona valor als intercanvis comunicatius que s’esdevenen en el dia a dia dels usuaris. És a través de la conversa com es comuniquen les persones en la seva vida diària i on han d’aprendre a gestionar els dèficits lingüístics (Terradillos i Sage, 2016). Per tant, resulta significant avaluar en quina mesura els parlants amb afàsia poden desenvolupar-se en un context natural amb funcionalitat comunicativa. Davant la falta de literatura científica en l’àmbit pràctic en comunicació funcional en subjectes afàsics (Rosseaux et al., 2010; Moreno, 2021), el present treball planteja l’avaluació de l’ús del llenguatge, és a dir, de les habilitats pragmàtiques d’un cas mitjançant el Protocolo Rápido de Evaluación Pragmática Revisado (PREP-R) (Fernández-Urquiza et al., 2015), en una versió traduïda al català. L’estudi investiga des d’un vessant pràctic el potencial d’incloure en l’avaluació de l’afàsia la perspectiva funcional del llenguatge. Els resultats han permès elaborar un perfil comunicatiu del parlant afàsic, aportant informació valuosa per al plantejament d’una intervenció logopèdica adequada a les necessitats comunicatives reals del pacient.