Efectivitat de l’entrenament neuromuscular amb feedback visual o verbal vs no feedback per a la prevenció primària de lesions de lligament encreuat anterior en relació a les variables modificables en basquetbolistes femenines sèniors. Proposta d’intervenció.

Abstract

Objectiu: Determinar l’efectivitat entre l’entrenament neuromuscular amb un FeedBack visual i l’entrenament neuromuscular amb un FeedBack verbal en basquetbolistes femenines amateur, majors de 18 anys (edat sènior), a l’hora de reduir factors de risc intrínsecs, de patir una lesió de LEA. Metodologia: Es va realitzar un estudi pilot amb 12 equips de bàsquet femení del Bages. Es van dividir els grups aleatòriament per conglomerats, on totes van rebre un entrenament neuromuscular a l’hora d’escalfar abans dels entrenaments i partits, amb la diferència de que hi havia 4 equips que el van realitzar amb FeedBack Visual (un làser que actuava com a focus extern perquè les jugadores sapiguessin si estaven realitzant els exercicis de forma correcte), 4 equips amb FeedBack Verbal (van rebre instruccions dels entrenadors que s’havien format prèviament a l’inici de la intervenció o d’un ajudant de l’estudi) i 4 equips que van formar part del grup control (sense FeedBack). Anàlisis: Prèviament a l’inici de l’estudi es van recollir les variables independents (edat, pes, alçada, lateralitat, posició i terreny de joc i les pastilles anticonceptives), per confirmar que no hi hagi diferències inicials als equips, i les variables dependents (risc de lesió, valgo dinàmic de genoll, dominància de lligament i de quàdriceps i simetria entre cama dominant i no dominant). Al final de l’estudi es van re-avaluar les variables dependents per saber si hi havia diferencies des de que es va començar, a nivell intragrupal i intergrupal (entre els grups).

Objective: To determine the effectiveness between neuromuscular training with Visual Feedback and neuromuscular training with Verbal Feedback in female basketball players, over 18 years (senior age), when reducing intrinsic risk factors, of suffering an anterior cruciate ligament injury. Methods: Pilot study with 12 women’s basketball teams from Bages. Groups were divided randomly by clusters, all received neuromuscular training when warming up before training and matches, with the difference that there were 4 teams that performed it with Visual Feedback (laser that act as an external focus so that the players knew if they were performing the exercises in the right way), 4 teams with Verbal Feedback (instructions from coaches who have studied prior to the start of the intervention or an assistant in the study) and 4 teams that were part of the control group (without Feedback). Analysis: Prior to the start of the study, independent variables were collected (age, weight, height, laterality, position and playing field and contraceptive pills) to confirm that there were no initial differences between the teams, as well as the dependent ones (risk of injury, dynamic knee valgo, ligament and quadriceps dominance and symmetry between dominant and non-dominant leg). At the end of the study the dependent variables were re-evaluated to assess if there were differences since it began, intragroup and intergroup level (between the groups).