Abordatge de la intoxicació aguda per inhalació de monòxid de carboni en l'àmbit extrahospitalari

Abstract

La intoxicació per monòxid de carboni (ICO) és un quadre molt freqüent i sovint acostuma a tenir conseqüències greus, fins arribar a ser letal o deixar unes seqüeles irreversibles en molts casos. La ICO té una simptomatologia poc específica i és difícil de diagnosticar, en l’àmbit extrahospitalari només es pot tenir una sospita basant-se en l’escenari. La incidència de la ICO a Catalunya és de 250-300 casos al any, la major part dels casos és reversible però en diferents ocasions pot arribar a provocar la mort del intoxicat i a deixar greus seqüeles. A Espanya reben un mínim de 2 000 intoxicats per fum a l’any. Es calcula que moren anualment per causa de una ICO entre 50-100 pacients a l’any, la majoria al lloc del incident, en l’àmbit extrahospitalari. Metodologia del estudi: revisió bibliogràfica sobre diferents tipus del maneig infermer extrahospitalari en diferents països, per a poder determinar si l’estratègia actual del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) davant d’una ICO podria incorporar alguna altra teràpia alhora d’atendre a un pacient en l’àmbit extrahospitalari. Objectiu general: revisió bibliogràfica sobre l’actuació extrahospitalària inicial d’infermeria en els pacients afectats per una ICO entre els sistemes d’emergències de diferents països. Resultats: demostrar les diferents teràpies que s’estan investigant sobre les possibles futures actuacions davant d’una ICO i veure el maneig infermer que es fa en els altres països. Conclusions: No s’han trobat diferencies rellevants en quant a la actuació infermera davant d’una ICO en altres països.