Identificació i funcionament dels sistemes de triatge estructurat als serveis d'urgències i el rol infermer

Abstract

Pregunta d’estudi: Existeixen diferències entre els sistemes de triatge més utilitzats? Objectiu: Conèixer i comparar els principals models de sistemes de triatge estructurat reconeguts a nivell mundial que s’utilitzen actualment als serveis d'urgències hospitalàries. Metodologia: Realització d’una revisió bibliogràfica a partir de 3 bases de dades (PubMed, Dialnet i Medes). La recerca conclou amb 254 estudis. Dels estudis resultants, després d’aplicar criteris d’inclusió/exclusió i mètodes CASPe només s’han escollit 11 per la realització de la revisió. Resultats: Els models de triatge més utilitzats a nivell mundial són els que disposen d’escales d’avaluació de 5 nivells (triatge estructurat), aquests tenen més fiabilitat, simplicitat, viabilitat, flexibilitat, significat, validesa i repetibilitat. Els cinc models de triatge estructurat més utilitzats i reconeguts a nivell mundial són: SET, MTS, ATS, CTAS i ESI. Tot i que disposen de cinc nivells de categorització, tenen característiques diferents. Destaca que dels cinc models reconeguts el model ESI no defineix cap interval de temps, tots els altres models si. La utilització de diferents mecanismes com discriminats clau i categories simptomàtiques permet una priorització més ràpida i selectiva, tot i així hi ha models que es basen en la utilització de recursos per classificar-los. Dels cinc models descrits només tres d’ells defineixen colors identificatius als diferents nivells de categorització. Actualment el professional proposat per a tots els models es el perfil d’infermeria. Tots els models fan incís en que és necessària una formació especialitzada en l’àmbit de triatge. Conclusions: Si existeixen diferencies entre els diversos models de triatge a nivell mundial. Les principals diferències són: el temps d’espera per atendre al pacient quan arriba al SUH, la manera de duu a terme el triatge en funció de diferents ítems (motiu de consulta, utilització de recursos, descriptors clínics i discriminadors clínics), l’adjudicació d’un color en funció del nivell de priorització i el rol infermer en el triatge.