La importància que donen els logopedes a la intervenció basada en la motricitat orofacial, en nens de 5 a 7 anys amb dislàlia evolutiva de caràcter fonètic

Abstract

La dislàlia, o trastorn de l’articulació, és la dificultat per aconseguir la correcta articulació dels fonemes. La seva classificació dependrà de la seva etiologia. Dins d’aquesta classificació, trobem la dislàlia evolutiva. Pel seu diagnòstic, s’avaluen les alteracions de l’articulació i els tipus d’errors. La intervenció es realitza de manera pluridimensional, seguint dues línies: el tractament indirecte, o de motricitat orofacial (MO), i el tractament directe. Aquest estudi té com a finalitat, saber la importància que donen els/les logopedes, que exerceixen actualment, en consultes privades de Terrassa i Sabadell, a l’aplicació de les tècniques de MO, en les dislàlies evolutives, de caràcter fonètic, en nens de 5 a 7 anys. Es proposa una investigació d’orientació qualitativa, a partir d’entrevistes semiestructurades, les quals comprenen una sèrie de preguntes sobre l’experiència professional, l’opinió, els coneixements sobre la MO i la seva aplicació en la intervenció de les dislàlies. Per complir l’objectiu plantejat, es presenta com a prova pilot, l’entrevista amb una logopeda, que exerceix actualment en un centre privat de Sabadell. Els resultats obtinguts, demostren la utilitat de l’entrevista, per donar a conèixer l’opinió dels professionals, per tal de comprendre una realitat social. A més, s’ha reflectit, la importància de la MO en les dislàlies.