Acompanyament de l'infant pel seu tutor/a del centre residencial d'acció educativa i la mestra de referència de l'escola

Abstract

Un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) té com a funció social donar atenció assistencial i educativa a aquells menors que es troben en una situació familiar amb problemàtica greu, que no es pot resoldre en aquest propi entorn. L’atenció dels CRAE és temporal (fins als 18 anys), ja que aquests centres han de ser entesos com un recurs més que faciliti el possible retorn del menor al seu nucli familiar. (Rodríguez, J. 2002). Aquesta investigació té com a objectiu principal conèixer la relació, comunicació i l’acompanyament escolar entre el tutor/a de CRAE i el tutor/a de l’escola, on assisteixen els infants tutelats del centre, quan l’infant està escolaritzat en l’etapa d’educació infantil. La metodologia és qualitativa, i els instruments són tres entrevistes als professionals del Centre Residencial d’Acció Educativa de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), i tres entrevistes als/les tutors/es de tres escoles públiques del mateix municipi, on assisteixen aquests infants. Les entrevistes han permès donar resposta als objectius principals de la recerca així com a l’afirmació o la no concordança de la hipòtesi plantejada inicialment, arribant a la conclusió que la relació entre el CRAE i l’escola s’aconsegueix mantenint un contacte proper i constant entre les dues entitats, i que l’infant està acompanyat duran l’escolarització però no sempre per la seva figura de referència, que és el seu tutor/a a causa de viure en una institució. L’estudi també ha servit per donar resposta a la pregunta de recerca, “En un CRAE on viuen infants escolaritzats en l’etapa d’educació infantil, com és la relació, comunicació i acompanyament que fan els tutors/es dels infants respecte als seus tutors/es d’escola?” a través de seguir les indicacions del Currículum del segon cicle d’Educació Infantil, la descripció del protocol del CRAE i els protocols del Departament d’Ensenyament de Catalunya

A “Centre Residencial d’Acció Educativa” (CRAE) has the social purpose to give care and education to minors who are in a family situation with serious problems, which cannot be solved in his family environment. The accompaniment of the CRAEs is temporary (up to age of 18), because these institutions are a resource to facilitate the possible return of the minor to its family (Rodríguez, J. 2002). The main purpose of this research is to study the relationship, communication and school accompaniment between the tutors of the CRAE and the school where children attend, during the period where the child is schooled in the child education stage. The methodology used in the study is qualitative, so the research has been carried out from interviews with professionals from the CRAE of Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) and with tutors from the same schools where children attend. The interviews have allowed to give answers to the main objectives of the research as well as to confirm or not the validation of the initial hypothesis. The conclusion of the research is that the relationship between the CRAE and the school is achieved by having a constant contact between the two entities, and that the child is accompanied in the schooling but not always by his reference figure, who is his CRAE tutor because of living in this institution. The study has answered the questions of the research “In a CRAE where children live during his childhood education, What is the relationship, communication, and accompaniment that children’s tutors have with their school tutors?” following the directions of the Curriculum of the Second Cycle of Infant Education, the description protocol of the CRAE and the protocols of the Department of Education in Catalonia.