Dol perinatal: les experiències viscudes pels pares

Abstract

La pèrdua perinatal és un procés complicat de gestionar a causa de les expectatives de vida, la il·lusió, l’estima cap al fetus, les ganes de conèixer al nou membre de la família, por, angoixa, i com aquestes, moltes més emocions. Per aquest mateix motiu, quan es produeix una pèrdua perinatal és important que els professionals sanitaris tinguin coneixements teòrics i habilitats pràctiques per poder abarcar aquesta situació de la millor manera i amb el millor benefici possible per als pares i als seus familiars. Aquest estudi busca conèixer les experiències dels pares que han patit una pèrdua perinatal, descriure el procés psicològic del dol dels pares, identificar les intervencions d’infermeria que han ajudat a superar i /o facilitar el dol, i esbrinar en quins moments durant l’ingrés a planta hospitalària rebien més suport per part del personal d’infermeria. La mostra de l’estudi és de 6 parelles, les quals estaran formades per 6 mares i 6 pares que hagin patit la pèrdua d’un fill d’entre les 22 setmanes de gestació, fins als 7 dies post-part, i que hagin tingut un seguiment de l’embaràs a la Xarxa Assistencial Althaia, de Manresa. Aquest es portarà a terme a través d’una entrevista semiestructurada individual, i posteriorment es realitzarà un grup focal amb tots els participants. Simultàniament es realitzaran notes de camp per obtenir més informació. A través d’aquest estudi s’ha pogut comprovar que els professionals sanitaris no reben una formació ni teòrica ni pràctica adequada per poder afrontar aquestes situacions de dol per obtenir el màxim benefici dels pares i familiars, i per tant, actuen de forma subjectiva depenent de les seves pròpies experiències i formes de pensar sobre el procés de dol.