dc.description.abstract | La disfèmia o la tartamudesa és un trastorn caracteritzat per disfluències de la parla i de la comunicació, que comporta una sèrie de bloquejos, repeticions o prolongacions de sons, síl·labes o paraules (monosíl·labes), durant l’emissió d’un discurs. Aquestes alteracions són involuntàries i apareixen durant la parla d’una manera inusual i d’una forma variable.
El logopeda és el professional que duu a terme l’avaluació i la detecció d’aquest trastorn i s’ha comprovat que l’aplicació d’algunes tècniques com a complement de les formes generals d’intervenció, poden reduir els símptomes. Tot i això, aquestes tècniques no funcionen de la mateixa manera en tots els casos, i això comporta que cada pacient requereixi un pla d’intervenció individual adaptat a les seves característiques.
Entre aquestes tècniques es troben les que estan basades en les disfuncions del feed-back, i dins d’aquest grup, la més destacada és la de la retroalimentació auditiva retardada (RAR), que consisteix en que el parlant escolti la seva parla uns instants després d’haver-la emès mitjançant uns auriculars.
La present revisió bibliogràfica té com a objectiu recollir l’evidència científica sobre l’eficàcia de la tècnica de retroalimentació auditiva retardada com a mètode d’intervenció en adults amb disfèmia.
Per dur a terme aquesta revisió bibliogràfica, s’ha realitzat la cerca d’articles científics en les bases de dades de PubMed i Scielo. A partir d’aquestes bases de dades, s’han obtingut un total de 7 articles, que s’han seleccionat mitjançant uns filtres i seguint uns criteris d’inclusió i d’exclusió.
Pel que fa als resultats, tots els articles conclouen que la tècnica RAR varia segons el tipus de tasca lingüística que es realitza, produint un major benefici durant la conversa. Per altra banda, els resultats també exposen que aquesta tècnica és més eficaç quan es complementa amb les formes generals d’intervenció i quan es combina amb altres tècniques basades en el feed-back auditiu. | ca |