Abordatge de la intervenció logopèdica a infants en edat escolar amb trastorn específic del llenguatge en un context bilingüe: revisió bibliogràfica

Abstract

El trastorn específic del llenguatge (TELL) es caracteritza per presentar limitacions significatives en les habilitats lingüístiques, podent ser tant en la comprensió com en la producció, la qual cosa pot comportar dificultats en els aprenentatges escolars. En aquests casos, la intervenció logopèdica s’aplica per superar aquests efectes en els infants que ho pateixen. Davant el fenomen del bilingüisme, en els casos d’infants amb un perfil lingüístic TELL i exposats en un entorn bilingüe es planteja la necessitat de tractament en teràpia logopèdica centrat en l’ús de més d’una llengua. L’objectiu de la revisió té dos propòsits, d’una banda identificar quina condició de tractament és la més efectiva en la intervenció logopèdica respecte als idiomes d’aquests infants, i de l’altra, facilitar la decisió del logopeda sobre l’ús de la llengua a intervenir en l’acció terapèutica davant l’infant bilingüe amb TELL. Per realitzar la revisió bibliogràfica, s’utilitza una metodologia qualitativa, seleccionant 19 articles gràcies a la cerca en les bases de dades Pubmed, Portal d’evidències i ASHA, i també a la cerca manual d’articles obtinguts d’altres fonts que, amb l’aplicació de filtres i criteris d’inclusió i exclusió, s’acoten a cinc articles finals. Quant a resultats, en general tots els estudis mostren millores significatives en la llengua majoritària (L2) en les dues condicions de tractament, monolingüe (L2) i bilingüe, i en menys proporció en el tractament de processament cognitiu no lingüístic. Pel que fa als beneficis lingüístics de la llengua materna (L1), hi ha poc guany en qualsevol de les condicions de tractament. En conclusió, existeix una tendència a què tant la intervenció monolingüe com la bilingüe pot donar a lloc a l’efectivitat del tractament logopèdic en infants bilingües amb TELL, però atès la inexistència d’una evidència científica concloent vinculada a l’efectivitat del tractament fa interessant la investigació futura que continuï explorant en el context clínic i provar la seva efectivitat.