L’eficiència de la teràpia grupal intensiva de llenguatge en pacients amb afàsia post-ictus

Abstract

S’entén per ictus, la malaltia cerebral ocasionada a conseqüència d’una interrupció en el flux sanguini del cervell. Aquesta interrupció pot ser localitzada, el que s’entén com a ictus isquèmic i el qual representa un 85% dels casos totals, o difusa, el que s’entén com a ictus hemorràgic i que representa el 15% restant. L’ictus, pot presentar una simptomatologia variada, la qual engloba diferents alteracions motrius, sensitives, conductuals o lingüístiques, com per exemple agramatisme, parafàsies, mutisme o afectació de l’escriptura i/o la lectura. A Espanya, la incidència d’ictus augmenta proporcionalment amb l’edat, afectant principalment a la població geriàtrica a partir dels 64 anys. L’alteració del llenguatge per excel·lència és l’afàsia i se’n identifiquen diferents tipus, essent l’afàsia global i l’afàsia mixta transcortical les formes més greus d’aquesta. Es caracteritzen per presentar greus alteracions en la comprensió i l’expressió i solen anar acompanyades d’hemiplegia, hemianòpsia i hemiparèsia dretes, entre d’altres afectacions. L’objectiu d’aquest projecte és comprovar l’eficiència de la teràpia de rehabilitació grupal intensiva de l’afàsia (REGIA) respecte la teràpia convencional de llenguatge en relació a la subàrea lingüística de la denominació. Aquesta teràpia té com a objectiu principal augmentar l’habilitat comunicativa dels pacients simulant situacions de comunicació semblants a les reals. Per comprovar l’eficiència de la teràpia, es duu a terme l’avaluació de la subàrea lingüística de la denominació mitjançant el subtest de denominació en format reduït del test Boston, abans i després del tractament, és a dir, durant 10 dies consecutius. Aquesta avaluació es realitza a dos pacients; un que realitza la teràpia REGIA i un alter que realitza la teràpia convencional de llenguatge. Els resultats obtinguts entre les dues teràpies són semblants, per tant, no s’ha pogut comprovar l’eficàcia de la teràpia REGIA. Tot i així, s’obre la porta a futurs estudis per poder determinar realment si la teràpia és efectiva o no respecte una teràpia de llenguatge convencional.