Els coneixements i les actuacions dels docents de segon cicle d'educació primària envers les dislàlies funcionals

Abstract

Una dislàlia és una alteració en l'articulació específica i constant causada per una funció incorrecta dels òrgans perifèrics de la parla. Així doncs, aquesta dificultat impedeix que es pugui articular de forma adient els fonemes o grups de fonemes. A més, també es pot veure alterat el procés de selecció i combinació d’aquests a l'hora de formar paraules. Actualment, les dislàlies més freqüents són el sigmatisme i el rotacisme i es troben presents en els primers anys escolars. Alhora, aquest trastorn té una prevalença més elevada en el sexe masculí. La dislàlia funcional és una alteració freqüent en infants d'educació infantil i primària. Per tant, la detecció precoç i la prevenció és imprescindible, ja que aquesta dificultat pot alterar també l'adquisició d'altres aprenentatges com ara la lectoescriptura. En aquest sentit doncs, és important que els docents tinguin la formació acadèmica adient per tal de poder detectar aquest tipus de dificultats en l'àmbit escolar, ja que això serà un indicador d'un bon pronòstic. En aquest estudi es pretén conèixer mitjançant la realització d'entrevistes a docents de segon cicle d'educció primària quin és el coneixement que tenen sobre aquesta patologia i quines actuacions es porten a terme dins del context escolar. Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren que els docents manifesten una manca de coneixement envers les dislàlies funcionals i que per tant, no incideixen de manera directa en aquesta dificultat dins de l’aula. Alhora, aquest projecte pot ser profitós per tal de crear noves metodologies que tinguin en compte la detecció precoç i la intervenció d'aquesta patologia dins del context escolar.