Efectivitat de la tècnica de fisioteràpia, “mobilització passiva contínua” en pacients majors de 55 anys, en fase post quirúrgica de pròtesi total de genoll, fins la 6ª setmana

Abstract

RESUM: Introducció: L’artroplàstia total de genoll és un dels processos més comuns realitzats en les patologies degeneratives, com són l’artrosi i l’artritis reumatoide. L’edat indicada per realitzar aquest procés és a partir de l’etapa de jubilació. Consisteix en la substitució de les superfícies articulars del fèmur i la tíbia per material protèsic, amb la finalitat d’assolir una bona funcionalitat, eliminar el dolor i guanyar balanç articular. La tècnica de la “mobilització passiva contínua”, que consisteix en un aparell que es col·loca en l’articulació, en la qual pots graduar els graus articulars que s’utilitzen per mobilitzar el genoll, es va crear l’any 1960-65, per Robert Bruce Salter, amb la finalitat de millorar el balanç articular. Objectius: Determinar l’efectivitat de la tècnica de fisioteràpia “Mobilització Passiva Contínua” en pacients majors de 55 anys d’edat, intervinguts de pròtesis de genoll total fins la 6ª setmana, mitjançant les variables del balanç articular, la funcionalitat i el dolor. Metodologia: Han sigut utilitzades les bases bibliogràfiques actualitzades, pròpies de les ciències de la salut, com són PubMed i PEDro, fent una recerca dels articles més rellevants i aquells que s’ajusten més al tema del treball de final de grau. Finalment, han quedat 9 articles. Resultats: La utilització de la “mobilització passiva contínua” en pacients intervinguts d’artroplàstia total de genoll, en un dels nou articles obtinguts, obté bon resultat en el relatiu a la millora de les variables del dolor, balanç articular i funcionalitat. En els altres, no hi ha efectivitat de l’esmentada tècnica, ja que aconsellen deixar-la d’utilitzar. Conclusions: Els resultats conclouen que utilitzant aquesta tècnica no hi ha diferències significatives en la no utilització, fet que evidencia la no efectivitat en utilitzar la mobilització passiva contínua en pacients intervinguts d’artroplàstia total de genoll.

ABSTRACT: Introduction: Total Knee Arthroplasty is one of the most common processes applied on degenerative diseases as arthrosis or rheumatoid arthritis. The most correct age to apply this process begins from the retirement. The process consists on exchanging the articular Surface of femur and shin bone for protesic material in order to achieve a good motion, avoid pain, and achieving a global better balance. Continuous passive motion was created on 1960-65 by Robert Bruce Salter in order to improve the motion. It consists on a Device that all owns user to graduate the articular degrees used to move the knee, something that makes the process simple and with great and proven results over the years. Objectives: Determination of the effectiveness of Continuous Passive Motion process son patients older than 55 with total surgical procedure until the 6th week, through articular balance, motion and pain. Methodology: Use of the most updated bibliography of Health Science, PubMed and PEDro, and searching the most relevant articles focusing on theirs sues we have studied during the last part of this degree. Finally I found out 9 issues that I have used to write this briefing and results. Results: The utilization of continuous passive motion on patients with previous total knee arthroplasty surgical procedure gives positive results in one of the cases while there is no proven effectiveness in all the rest, as they advise to leave using this technique. Conclusions: The final results shows no differences when using this technique, or avoid using it, so it is clear for me that there is no reason to use Continued Passive Motion on patients being previously operated of Total Knee arthroplasty.