Propietats del teixit adipós plantar a la diabetis mellitus, revisió

Abstract

L’alteració del teixit adipós plantar és un procés fisiològic natural, però pot ocórrer de manera prematura associat a alguna malaltia com és a la diabetis mellitus. Des de la revisió, documentació i investigació bibliogràfica es descriu com és l’anatomia, la histologia i les característiques biomecàniques del teixit adipós plantar sa. A continuació es descriu com afecta la diabetis mellitus a aquesta estructura. S’han dividit els articles en dos grups; articles que fan una anàlisi histològica i articles que fan una anàlisis d’aspectes clínics d’aquesta alteració. Els resultats mostren que els adipòcits d’individus diabètics no es troben atrofiats i que la seva àrea és major. Existeix un augment del gruix dels septes elàstics i una distribució desigual de les fibres de col·lagen, patint aquestes una destrucció parcial i irregular. Es mostra una tendència a la disminució del gruix i una tendència quasi significativa a l’augment de la rigidesa del teixit plantar, tant del tou com de l’adipós. Es conclou que la diabetis mellitus provoca un augment de la rigidesa del teixit adipós subcalcaneal associat a l’alteració de les fibres elàstiques i de col·lagen. Es diferencien dos estrats de teixit adipós a la zona subcalcaneal, és a l’estrat profund on hi ha un augment de la rigidesa mentre que en el superficial es dóna una disminució. Existeix una disminució del gruix del teixit adipós submetatarsal per migració a distal. Els canvis histomorfològics i geomètrics impliquen una modificació de les propietats mecàniques tals com una major rigidesa, un menor llindar de lesió per tensió, una reducció de la capacitat d’esmorteir i la incapacitat per realitzar correctament la funció estructural. Conseqüentment apareixen elevades pressions plantars, dolor i augmenta el risc d’ulceració.