Trastorn de Dèficit D’atenció i Hiperactivitat (TDAH) relacionat amb l’aferrament

Abstract

El Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns amb més prevalença a la infància. El present treball fi de grau té com a objectiu principal comprovar a través d’una revisió bibliogràfica i mitjançant resultats obtinguts a partir d’entrevistes si la teoria de l’aferrament té relació o no amb el desenvolupament del trastorn del TDAH. D’aquesta manera s’intentarà demostrar la importància d’establir un aferrament segur en l’individu respecte a aquest específic trastorn mental. Per aconseguir aquest objectiu s’ha realitzat una recerca específica sobre el trastorn del TDAH i l’aferrament en el primer any de vida i estudis relacionats. Des de Bowlby (1958), i la seva teoria de l’aferrament s’ha publicat gran informació sobre la vinculació afectiva primerenca i la importància del seu correcte desenvolupament per a la formació de la personalitat, tot i així, s’ha difós poc. L’establiment del vincle és un factor essencial per a la supervivència del recent nascut, per a que aquest pugui gaudir d’una bona salut física i mental al llarg de la seva vida. Els professionals d’Infermeria han d’informar a la població i implicar-se a fomentar mesures d’estimulació precoç de la relació pares-fills en la pràctica quotidiana, amb la finalitat de prevenir problemes de salut mental en un futur, ajudant als pares a millorar els estils d’aferrament amb els seus fills. Com a conclusió, es determina que la teoria de l’aferrament és rellevant en el desenvolupament d’aquest tipus de trastorn, concloent que el problema del TDAH es relaciona amb un aferrament insegur. En el futur, s’hauria de seguir investigant amb altres models d’estudis per determinar la causa i no només la relació de variables. D’aquesta manera es podrien establir diversos aspectes innovadors en relació al tractament i a la prevenció d’aquest tipus de trastorn.