Adaptació emocional en pacients que han patit un ictus isquèmic

Abstract

Introducció: L’ictus isquèmic és la oclusió d’una artèria, que disminueix el flux sanguini d’una regió cerebral. És una de les principals causes tant de mortalitat com de morbilitat i invalidesa. A Espanya és la segona causa de mort i la primera en discapacitat. Les seqüeles i complicacions generals representen els principals problemes en relació amb l’adaptació emocional al moment de tornar a domicili i afrontar la nova realitat. Infermeria ha de detectar i prevenir els problemes associats, fomentant la recuperació i disminuint les complicacions, ja sigui en atenció hospitalària, com comunitària. Objectius: Conèixer l’adaptació emocional després de presentar un ictus isquèmic en pacients entre 50 i 60 anys que han estat ingressats en l’hospital Universitari Germans Trias i Pujol, identificant els recursos terapèutics que han precisat i descrivint com ha canviat el seu dia a dia. Metodologia: Estudi qualitatiu amb perspectiva fenomenològica. La mostra de l’estudi seran pacients d’entre 50 i 60 anys, que han obtingut l’alta hospitalària de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i que compleixin els criteris d’inclusió i exclusió establerts. Es realitzaran entrevistes semiestructurades a l’alta i als 6 mesos i un grup focal per tal de recollir les dades i analitzar-les. Resultats esperats: S’espera poder donar un altre enfocament a la recuperació desprès d’haver patit un ictus, i centrar l’atenció tant professional com no professional, en el benestar emocional, que és el que delimitarà la correcta recuperació des del punt de vista de tots els àmbits.