Peu diabètic
http://repositori.umanresa.cat/1/184
2024-03-29T05:55:46ZAvaluació de l'eficàcia de la termografia en la prevenció de lesions en el peu diabètic de pacients visitats al CAP El Remei de Vic
http://repositori.umanresa.cat/1/339
Avaluació de l'eficàcia de la termografia en la prevenció de lesions en el peu diabètic de pacients visitats al CAP El Remei de Vic
Mora Fontarnau, Ferran
El peu diabètic és una de les patologies amb més incidència en el camp de la podologia. Les complicacions que presenta aquesta patologia requereixen un control i prevenció per part d’un equip multidisciplinari. La termografia és una tècnica d’imatge que utilitza radiació infraroja que serveix com a eina de diagnòstic en el món de la medicina, té molts avantatges, els més importants són que no és invasiva ni nociva pel pacient.
Així doncs, aquest estudi té com a objectiu avaluar l’eficàcia de la termografia en el cribatge neurosiquèmic en pacients diabètics. En concret, valorar l’ús de la termografia en la prevenció del peu diabètic, ja que és una forma molt efectiva per poder avaluar els riscos d’ulceració que pot patir un pacient. A més, hi ha estudis que demostren l’eficàcia en la prevenció del peu diabètic.
2018-05-31T00:00:00ZPropietats del teixit adipós plantar a la diabetis mellitus, revisió
http://repositori.umanresa.cat/1/189
Propietats del teixit adipós plantar a la diabetis mellitus, revisió
Ventura Hosta, Anna
L’alteració del teixit adipós plantar és un procés fisiològic natural, però pot ocórrer de manera prematura associat a alguna malaltia com és a la diabetis mellitus.
Des de la revisió, documentació i investigació bibliogràfica es descriu com és l’anatomia, la histologia i les característiques biomecàniques del teixit adipós plantar sa. A continuació es descriu com afecta la diabetis mellitus a aquesta estructura. S’han dividit els articles en dos grups; articles que fan una anàlisi histològica i articles que fan una anàlisis d’aspectes clínics d’aquesta alteració.
Els resultats mostren que els adipòcits d’individus diabètics no es troben atrofiats i que la seva àrea és major. Existeix un augment del gruix dels septes elàstics i una distribució desigual de les fibres de col·lagen, patint aquestes una destrucció parcial i irregular. Es mostra una tendència a la disminució del gruix i una tendència quasi significativa a l’augment de la rigidesa del teixit plantar, tant del tou com de l’adipós.
Es conclou que la diabetis mellitus provoca un augment de la rigidesa del teixit adipós subcalcaneal associat a l’alteració de les fibres elàstiques i de col·lagen. Es diferencien dos estrats de teixit adipós a la zona subcalcaneal, és a l’estrat profund on hi ha un augment de la rigidesa mentre que en el superficial es dóna una disminució. Existeix una disminució del gruix del teixit adipós submetatarsal per migració a distal. Els canvis histomorfològics i geomètrics impliquen una modificació de les propietats mecàniques tals com una major rigidesa, un menor llindar de lesió per tensió, una reducció de la capacitat d’esmorteir i la incapacitat per realitzar correctament la funció estructural. Conseqüentment apareixen elevades pressions plantars, dolor i augmenta el risc d’ulceració.
2016-01-01T00:00:00Z