Disfunció temporomandibularhttp://repositori.umanresa.cat/1/552024-03-28T09:46:08Z2024-03-28T09:46:08ZLa relació entre el bruxisme i les disfuncions en l’articulació temporo-mandibular en població adultaMartínez Hidalgo, Montserrathttp://repositori.umanresa.cat/1/5432020-06-30T07:19:04Z2020-06-01T00:00:00ZLa relació entre el bruxisme i les disfuncions en l’articulació temporo-mandibular en població adulta
Martínez Hidalgo, Montserrat
La disfunció temporo-mandibular es caracteritza per la presència de dolor per naturalesa isquèmica, neuropàtica, etc. Afecta estructures dures i toves de la regió orofacial, i es manifesta principalment pel dolor en la zona mandibular, limitació de l’obertura de la mandíbula, i sorolls associats a la disfunció. Correspon a un grup heterogeni d’alteracions que involucren els següents factors etiològics: orgànics, psicosocials i psicològics, que afecten en l’aparell masticatori. Aquesta disfunció comporta una reducció de la qualitat de vida dels pacients, a causa d’un augment en la discapacitat.
Tanmateix, el bruxisme, és una activitat parafuncional que consisteix a pressionar i/o grinyolar les dents, el que provoca desgast dentari. L’etiologia és multifactorial, la que s’explicarà al llarg de la cerca bibliogràfica, comparant resultats i dades científiques.
L’objectiu principal d’aquesta revisió bibliogràfica, és conèixer la correlació que té el bruxisme i l’articulació temporo-mandibular, per arribar a establir si hi ha relació entre aquestes.
Es realitza una revisió bibliogràfica i es porta a terme mitjançant la cerca i anàlisi de diferents articles obtinguts a través de les bases de dades Scielo i PubMed. Després de la primera cerca es van trobar 36 articles, i establint diferents criteris d’inclusió i exclusió, finalment s’obté un resultat de 5 articles seleccionats per a realitzar la revisió.
La metodologia d’aquest projecte és de tipus qualitatiu, en el que s’han seleccionat diferents articles que contenen informació rellevant en relació a l’objectiu en qüestió.
Pel que fa als resultats, els articles escollits per a realitzar aquesta revisió bibliogràfica conclouen que hi ha una relació entre el bruxisme i la disfunció temporo-mandibular, tot i que els resultats no són concloents, ja que el nombre d’estudis i la mida de la mostra no és rellevant.
2020-06-01T00:00:00ZLa figura del logopeda a les Unitats de Cures Intensives Neonatals com a professional qualificat per avaluar i tractar les dificultats en les funcions orofacials dels nounats nascuts pretermeCapell Sans, Aidahttp://repositori.umanresa.cat/1/3492019-06-28T05:01:16Z2019-05-01T00:00:00ZLa figura del logopeda a les Unitats de Cures Intensives Neonatals com a professional qualificat per avaluar i tractar les dificultats en les funcions orofacials dels nounats nascuts preterme
Capell Sans, Aida
L‟alimentació oral en el període neonatal requereix una coordinació entre la succió, la deglució i la respiració. Els nounats nascuts preterme sovint presenten dificultats per establir aquesta coordinació i tenen un risc elevat de patir dificultats en l‟alimentació oral. A conseqüència d‟aquesta incoordinació i per motius d‟immaduresa en l‟àmbit anatòmic i fisiològic, els nounats nascuts preterme es troben ingressats a l‟UCI-N (Unitats de Cures Intensives Neonatals) i s‟alimenten a partir de la nutrició enteral (NE). Per tal d‟aconseguir l‟alimentació per via oral, és necessari dur a terme una avaluació i intervenció logopèdica realitzant una estimulació a nivell orofacial mitjançant la teràpia miofuncional.
L‟objectiu general d‟aquest treball consisteix a conèixer la figura del logopeda en les UCI-Neonatals i reflectir la importància i l‟abordatge que realitzen amb infants nascuts preterme en les UCI-N. Es proposa una investigació d‟orientació qualitativa, a partir d‟una entrevista, on es formulen una sèrie de preguntes sobre l‟experiència professional, la presència i demanda de la figura del logopeda a les UCI-N, la coordinació amb altres professionals, l‟avaluació i intervenció logopèdica a les UCI-N, l‟opinió i la justificació personal. Per tal d‟assolir l‟objectiu plantejat, es presenta com a prova pilot, l‟entrevista a una logopeda que treballa i col·labora amb els professionals de l‟UCI-N i aporta els seus coneixements i habilitats com a logopeda especialista en la motricitat orofacial.
2019-05-01T00:00:00ZEl tractament d’ortodòncia i la disfunció de l’articulació temporomandibular en joves universitaris de la FUB d’entre 18 i 25 anysEscot Roa, Ainhoahttp://repositori.umanresa.cat/1/3272019-06-01T05:01:09Z2019-05-01T00:00:00ZEl tractament d’ortodòncia i la disfunció de l’articulació temporomandibular en joves universitaris de la FUB d’entre 18 i 25 anys
Escot Roa, Ainhoa
L’articulació temporomandibular (ATM) és una de les estructures més complexes del sistema articular humà que es localitza entre el còndil de la mandíbula i l’os temporal del crani, i és fonamental per les funcions orofacials en especial durant el procés de masticació. La problemàtica associada a l’ATM és l’existència de trastorns i disfuncions de l’articulació i els músculs que controlen el moviment de la mandíbula, aquestes alteracions poden ser causades per diferents factors com per exemple el tractament d’ortodòncia. Un tipus d’intervenció per a aquest tipus de trastorns és la teràpia miofuncional, una àrea de treball de la Logopèdia.
L’estudi té com a finalitat principal investigar sobre si existeix una relació entre el tractament d’ortodòncia i el desenvolupament de les disfuncions de l’articulació temporomandibular (DTM) en joves universitaris de la Fundació Universitària del Bages (FUB) que cursen una titulació durant el curs 2018-19.
Per tal de dur a terme aquest projecte es va dissenyar una enquesta per realitzar un estudi quantitatiu i transversal, on es van extreure dades sobre si el participant havia sigut portador o no d’ortodòncia i si havia patit o no disfuncions en l’ATM. Pel que fa a la població de l’estudi, constava de joves universitaris d’entre 18 i 25 anys de la FUB del curs 2018/19. Per altra banda la mostra va consistir en 20 estudiants seleccionats de manera aleatòria, de cada titulació excloent els alumnes de Fisioteràpia i Logopèdia.
Com a resultats de l’estudi, relacionant la literatura amb els resultats de la prova pilot no hi ha una evidència segura de que el tractament d’ortodòncia pugui desenvolupar disfuncions en l’ATM, ja que cap dels subjectes de la prova pilot que han portat ortodòncia han patit DTM.
2019-05-01T00:00:00Z